Rehabilitació, Patologies i Reforç Estructural

L’anàlisi de les estructures preexistents requereix d’unes eines i metodologia particulars, diferents de les necessàries a l’“obra nova”.

Es pretén dotar a l’alumne d’una sèrie d’eines i mètodes que permetin afrontar les següents situacions referents a les estructures existents:

1) Diagnosi patològic: a partir de les lesions estructurals i d’un pla de cates, determinar les causes que les originen, com a primer pas per entendre les actuacions necessàries. Anàlisi qualitatiu i quantitatiu.

2) Sistemes de rehabilitació: un cop es disposa d’una diagnosi, es proposen els sistemes de rehabilitació (restitució de la capacitat funcional).

3) Reforç d’estructures: com augmentar les prestacions d’una estructura sana, bé sigui per una necessitat d’augmentar la seva capacitat portant (canvi d’us o remunta) o per adequació al marc normatiu.

L’adquisició de competències per part de l’estudiant es basarà en el “mètode del cas”, és a dir, a partir de l’explicació de casos reals, posant primer en context cada cas concret i desenvolupant-lo fins arribar a la solució final.

En acabar l’assignatura l’estudiant ha de ser capaç de diferenciar les tipologies estructurals de reforç i reparació d’una lesió; entendre els requeriments d’un projecte de rehabilitació o reforç estructural; entendre l’afectació del projecte de consolidació de l’estructura en el projecte arquitectònic; cercar la causa d’una lesió estructural i dimensionar el reforç necessari; entendre el concepte de cada intervenció com a base de les comprovacions numèriques; comprovar numèricament els principals elements estructurals d’una estructura existent; redactar documents amb vocabulari adequat i precisió tècnica.

  • COMPARTIR:

E. Martín

Galeria

Assignatures Rest. i Rehabilitació