El procés d’urbanització global, marcat per un costat per la consolidació d’un model de concentració urbana i d’altra banda, per l’ocupació dispersa del territori, encara exigeix una profunda reflexió sobre els patrons del desenvolupament i la reivindicació del control dels processos urbans, així com entendre el context global del context d’un món cada cop més urbana.

Aquesta assignatura pretén reflexionar i revisar les possibilitats de regeneració dels territoris contemporanis. Ho treballarem des de l’experiència específica del nostre entorn més immediat: la metròpoli de Barcelona des d’una visió de què afecta tant a la regió metropolitana de Barcelona com al territori de Catalunya entès com una extensa regió Metropolitana.

Entre metròpolis i ciutat de ciutats, exemplificarem l’estat d’un territori que creix en densitat al centre capital (Barcelona AMB), consolida una franja costera de la conurbació urbana i es dilata sobre la Catalunya dels eixos infraestructurals, polaritzant el desenvolupament en ells i posant en conflicte un gran nombre de territoris i paisatges territorials i sistemes lliures.

La “Ciutat_mosaic_territorial” es proposa doncs com a model per interpretar i intervenir en els territoris contemporanis, basat en la dialèctica entre Situacions territorials i Lògiques projectuals per la reprogramació d’intervenció.