Arquitectura i compromís social:
Pràctiques espacials crítiques i transformació urbana

Henri Lefebvre anunciava el 1974 que la societat produeix espai però que, a la vegada, és produïda pel propi espai. Des d’aquesta idea de reciprocitat i tensió creadora, el curs examina la capacitat de transformació social de l’arquitectura a la vegada que el paper de la societat en els processos de producció de l’espai i de coneixement.

S’exploren figures, casos singulars i formes d’intervenció especialment compromeses amb una pràctica professional que expressa una preocupació ferma per la responsabilitat social, una inquietud que serà capaç de reconèixer en les persones que viuen i habiten l’espai, la capacitat d’agència i creació en la transformació del seu entorn. El curs desplega episodis en què la tasca de la disciplina arquitectònica aposta per formes i instruments de creació basades en els actes de registrar, observar, qüestionar, denunciar, fer visible, escoltar, interpel·lar, formar part i, sobretot, debatre sobre les relacions i estructures de poder.

Conseqüentment, les pràctiques espacials associades a la dimensió més quotidiana, les diferents formes de significar els espais menys intervinguts, les diverses intensitats d’implicació entre qui habita, construeix i dissenya o altres formes de confrontar la disciplina arquitectònica dominant, serviran com a exercici per avançar en la superació de les desigualtats produïdes pel binomi espai-societat. En aquest sentit, el curs convida a investigar, revisar teories i desenvolupar una crítica al voltant d’aquests casos de caire ètic i polític que reivindiquen l’equitat, inclusió i democràcia com a valors clau en els processos de disseny a múltiples escales. Els llegats històrics d’aquestes pulsions oferiran la possibilitat de resseguir rastres que sovint passen desapercebuts. Com a formes de resistència encara latents, aquestes altres historiografies plantejaran alternatives i cercaran les seves correspondències per retornar-nos al present.