Arquitectura, Teoría i Crítica (Urbanisme)

L’assignatura està orientada bàsicament a reflexionar sobre mètodes i instruments d’investigació urbanística i de divulgació de la mateixa, a la construcció teòrica i la reflexió crítica. Pretén ajudar a desenvolupar capacitats imprescindibles de l’investigador, a través d’exercicis que permetin adquirir les destreses i habilitats necessàries i poder situar la recerca pròpia en el context disciplinar.

El curs se sustenta sobre quatre eixos bàsics: LLEGIR, DIBUIXAR, ESCRIURE, PARLAR.

Llegir com a capacitat tant de reconèixer/entendre/interpretar un text, com en sentit abstracte, un fenomen, un cas, o un tema d’estudi. Saber llegir és poder veure més enllà de la mirada, és saber escoltar a més de sentir.

Dibuixar és la capacitat de representar en termes mètrics i morfològics alguna cosa, un fenomen o una idea. Pot ser una cosa concreta o una idea abstracta, però on el grau de precisió, el valor de línia, l’enquadrament o el grafisme són fonamentals. Més val una imatge que mil paraules …

Escriure és la capacitat d’expressar de manera comuna i intel·ligible les idees amb un suport i forma comprensibles per al lector. L’escriptura és el mitjà més comú de comunicació, però no per això el millor utilitzat. Cada text té el seu objectiu i forma. Les convencions acadèmiques no només s’han de conèixer, sinó que cal saber-les utilitzar.

Parlar és la capacitat de comunicar les nostres idees verbalment, però també a través de mitjans audiovisuals, amb diversos tipus de presentacions verbals o mitjançant mitjans digitals.