Història de l’Art i de l’Arquitectura

ORNAMENT COM CAMP DE BATALLA

ORNAMENT, CRIM I ARQUITECTURA /
DIBUIX, FOTOGRAFIA, MITJANS POPULARS I ARQUITECTURA:
GAUDÍ, LOOS, LE CORBUSIER, MIES

El curs tractarà de vincular alguns dels temes fonamentals de l’arquitectura moderna, que tenen a veure amb les seves capacitats expressives i les seves possibilitats de representació.

Es basarà en l’estudi d’una sèrie d’oposicions que han estat essencials en la història de l’arquitectura moderna des dels temps de la seva fundació i realització, entre els últims anys de segle XIX i els primers del segle XX.

El famós article, interpretat pels contemporanis com un manifest, escrit per Adolf Loos al voltant de 1908, “Ornament i crim”, constituirà la clau al voltant de la qual es desenvoluparan les lliçons.

El títol d’aquest article ha estat molt citat, per molt que s’hagi entès malament o simplement no s’hagi llegit. En realitat, podem dir que aquest text fonamental i fundacional és, més de 100 anys després de la seva publicació, encara en gran part desconegut però, paradoxalment, molt influent, fins i tot avui. Estem interessats en aquesta paradoxa.

Des del nostre punt de vista, el “mèrit” d’aquest article és que va ser capaç de vincular l’arquitectura amb el seu gran enemic: una modernitat que ja no necessita l’eloqüència tradicional de l’arquitectura, precisament -és a dir, que no necessita adornaments- en el sentit ampli que Alberti i altres autors clàssics li van donar, només publicitat pròpia -el successori modern o coartada de elocuencia-, principalment basada en la fotografia -i més particularment fotografia publicada i manipulada.

Estudiarem alguns dels casos més notables i contradictoris d’interpretació del binomi “ornamentació-desornamentació” a través de la feina de Gaudí, Loos, Le Corbusier i Mies, i sota la llum -llum negra, és clar- d'”Ornament i crim”.